ahí lo llevas.

Per avui només diré que anar a prendre's un cafè i acabar prenent-se un Gintonic de "dodici eorro" a la Piazza del Popolo a les 7 de la tarda, amb Hotel California de fons, és un plaer que tothom hauria de ser capaç d'experimentar un cop a la vida. Res més.


-Gerard dixit-

OMG

Ahir no em vaig poder dutxar perquè una senyora de 50 anys em va robar la posició i treure la dutxa. Avui l'aigua que surt no és calenta, però s'ha hagut de fer l'esforç, ja que és un dia d'aquells que t'has anat posant l'alarma i fins a la 3ra no t'has aixecat i ets més inútil que la picha del Papa, mai més ben dit. Ara espero al Dani que fa 30 minuts que hi és. Las cosas no cambian señores, Italy is not different.

Oh no, non sono di qui.

22/02/21, 17:00: Arribada a Roma. El vol va durar aproximadament 1h35' els quals es van fer eterns entre somni i somni. L'aterratge es pot descriure com a una broma de mal gust del pilot, que devia tenir ganes de treure el dinar, ni més ni menys.

Després d'agafar un bus i que ens portés a Termini, un "excel·lent" barri de Roma i amb gent de totes les cultures, especialment la NO-europea (véase Chino, Pakistaní) vam arribar amb penes i treballs on estem dormint aquests dies, en un hostel-antro regentat per indis (de la Índia, no cherokees o de la tribu de los cañoneros) i que denota el poder multicultural de Roma, ja que ni 20 guerres numantines acabarien amb tots ells.

Total, que aquí estem, sort que ja hem trobat un pis on viure i que només està brut, fa pudor a cigarro i a tigre. I tot per un mòdic preu de 325€/mese! si és que com es nota la crisi, està tot tirat de preu! A més, després d'anar a la oficina erasmus i que ens diguessin que "è chiuso" a les 12.30 del matí, un ja es pot fer a la idea de la gran vida que porta aquesta gent, que treballa de 10-12 i encara t'engeguen amb l'excusa de que l'italià è bello.
Després de quedar amb el Pablo, un amico di Barcelona que al grito de - pronto, pronto - ho soluciona tot i la meva jefa o tutora durant els pròxims 5 mesos, ens invités a un cafè i que el Dani la qualifiqués com a "más maja..", hem anat a fer la siesta al hotel, més que res per posar-nos a la pell dels italians. Ara fa res, hem anat a sopar en un lloc típic d'Itàlia, on hem menjat una mica de pollastre i vedella, amb enciam, tomàquet i un pa rodó tallat pel mig per agafar-ho tot. Un tal Mc-algo.

Sí és que a Itàlia, les coses de fora cada cop són més les de casa, i jo només puc afegir:

Ai si "Il Duce" aixequés el cap.., o Benet XVI corrés per Termini!

Gerard

Scusa, ma mi voglio presentare.

21 feb 2012

Queden 24h per agafar l'avió. Estrés, emoció. Trucades per saber què agafar i què no. E-mails per quedar amb gent important (o previsiblement important) d'allà, d'aquí.

Posem-nos en situació: dos pols oposats agafen un avió junts direcció Roma, la ciutat eterna, per emprendre un viatge carregat d'emocions i importància acadèmica, cultural, familiar.

Analitzem als dos subjectes:

1- Dani (o en su defecto, Danny): Castellanoparlante, de corazón más blanco que el culo de un fraile o la calba de Zidane, tiene como mensaje principal la frase: casta, pundonor! característica de los días de gloria del Real Madrid, se estresa con una hormiga y es capaz de jugar al Rho durante varios días seguidos. Ex-jugador de fútbol con el número 3 en la espalda, hacía más de Arbeloa que de Di María, aunque actualmente se lesiona tanto como éste. No obstante, es majo.

2- Gerard (o en el seu defecte, guapo): Parla català, i el castellà força malament. Blaugrana patidor, una genialitat del petit més gran el fa aixecar de la cadira, i possiblement també se li aixeca quelcom. La seva oratòria consta d'aixecar-se ben d'hora ben d'hora i veure el campanar del poble veí, tot i que no s'ho aplica gaire. Odia els jocs de rol i es passa les hores escribint tweets i iniciant blogs. Ex-jugador de bàsquet amb el número 5, competència que a Catalunya està destinat als grans (i.e. Puyol, Basile). Addicte a les obres de Schopenhauer, Hume i Fray Luis de León, i com es veu en aquesta frase, és bastant de la broma.

Com diria aquell, no hase falta que me dises nada más, no?
Primera i última actualizació des de Catalunya,

Gerard.