Buon weekend

Bueno para que veáis que el otro día iba en serio, hoy también voy a actualizar! Actualizo para dejar constancia del pedazo finde que he pasado aquí en roma con mi amiguita cristinita. Que vino a propósito para ver ganar al madrid cerca mio! La verdad que ella dice que no, que solo venía a ver la capilla sixtina, nada más lejos de la realidad... Decir que ya hubiera sido la hostia si el viernes hubiéramos podido comer a la hora que come la gente normal (y no a las 7 de la tarde) y que hubiéramos podido cenar, que tampoco habría estado de más, eh cris?
En cuanto a la noche que salimos de fiesta, yo ya te avisé antes de salir! Espero que no te asustaras mucho xDD
Aquí una fotillo en el vaticano, que me alegro mucho de que se te quitara la espinita de ver la capilla sixtina! Si es que somos más majos... Cogedla!

dos huevos como dos sartenes

Avui, després d'"uscire di festa"amb uns sonats i dormir 4h, jornada laboral de 10 a 7 de la tarda, donant el callo. M'acaba d'arribar el mail d'admissió a la Penya Toquerista, amb membres tant il·lustres com Carles Puyol, Jack Bauer o La Masa. Que sí, que després del dia d'avui el títol de l'entrada és ben merescut.

Gabon, ja era hora.

Iniestazo

Avui anava a explicar-vos una mica sobre la flora o fauna italiana, però no ho faré, només faltaria que de cop anant al laboratori em trobés al Rei (Juancar pels amics) buscant esquirolets o tal·lant arbres. El segon que se m'ha passat pel cap ha estat parlar d'economia i de com amagar capital per estafar, ja que es veu que tampoc és punible en aquests temps de bonança i prosperitat econòmica per tothom.
No obstant, quan he entrat a casa i he sentit el Dani fent un solo a la dutxa i cantant Bob Marley (es veu que li ha agafat fort des de que es va comprar un poster seu per "cinque edos") m'ha vingut al cap la tonyina que em vaig menjar ahir.

No hi ha cosa més dolenta en aquest món, a excepció de l'aigua de Portugal. No, els pentinats que ens porta el Cristiano són millors. Sí, un bocata de Nutella i anxoves està més bo. Inclús en Coentrao és millor. Dit això, no puc entendre com un país que no té rei, i que ha estat capaç d'inventar la pizza, la pasta i la màfia no es pot dignar a tenir tonyina decent.

En fi, que d'aquí una estona me'n vaig a fer la prèvia del partit de Champions(suposo que sol perquè tots els Erasmus són merengues i estan a casa amb la mirada perduda) la revàlida d'on va començar tot amb l'Iniestazo, i el posterior Baby-boom. A partir d'avui veurem si el Chelsea segueix amb el seu esperit Mourinhista o segueixen sense saber perdre.

I per últim, però no per això menys important, també desitjar molta sort als meus "paisanos" Txarango que avui debuten en un gran escenari com és l'Apolo 1 per presentar el seu primer disc: Benvinguts al llarg viatge. Una abraçada!

A dopo!!

Gerard

Domenica pomeriggio

Bueno después de miles de peticiones de mis fans más incondicionales... hoy voy a actualizar yo, Dani. Bueno, por eso y porque er Yerar se niega a actualizar él si no lo hago yo antes -.-
Comentaros que hoy domingo a las cuatro y media de la tarde (y después de habernos levantado a las 12 de la mañana)... tanto er Yerar como yo damos por concluida nuestra jornada laboral. Aquí una foto que lo demuestra: Y sí, duerme con la braga.
Haceros saber también que ayer fue el primer día desde que llegamos que hemos comido pan en barra, hasta entonces el pan bimbo ha hecho su faena. También tengo que decir que vamos subsistiendo gracias a la comida de la mensa, este sitio que nos hincha a comida por el módico precio de dos euros, dos edos pal yerar; y gracias a esta semana santa, que hemos podido comer comida decente hecha por dos chavalas muy majas que nos han venido a ver y nos hacían de comer (que menos eh... que han disfrutado de la compañía de dos tíos de puta madre!).
Bueno yo creo que ya he cumplido por hoy, siento que he hecho faena como diría el You, así que me despido y me comprometo a escribir más a menudo. Venga taluego ehhhhh!!

P.D. Dejo otra fotillo para que no se os olvide nuestra esencia!!

-Derbi a casa-

Després d'uns dies sense actualitzar això, avui ho faig per tractar un tema importantíssim. Ha vingut el noi que compartirà pis amb els 3 que ja estem aquí.

El noi sembla legal, si no fos perquè és més del Real Madrid que el pijama del Roncero i, després de que el Dani li ensenyés orgullós la seva samarreta del CR9 (por aquel entonces..), ell fotés un crit de: Hombre, el BICHO, i digués que ell té la de Benzema(lo). Sí, la plaga blanca continua estenent-se. Sort que LA PULGA (ara el que ho dic sóc jo, claro i castellano) acabarà amb tots ells als seus peus, venerant-lo, com acaba sent sempre, vaja.

Pel que es veu tenim debat a casa, llàstima que sigui un 2x2 i com s'emprenyi.. però el físic no guanya sempre no?

El de sempre,
Salut i Força Barça.

ahí lo llevas.

Per avui només diré que anar a prendre's un cafè i acabar prenent-se un Gintonic de "dodici eorro" a la Piazza del Popolo a les 7 de la tarda, amb Hotel California de fons, és un plaer que tothom hauria de ser capaç d'experimentar un cop a la vida. Res més.


-Gerard dixit-

OMG

Ahir no em vaig poder dutxar perquè una senyora de 50 anys em va robar la posició i treure la dutxa. Avui l'aigua que surt no és calenta, però s'ha hagut de fer l'esforç, ja que és un dia d'aquells que t'has anat posant l'alarma i fins a la 3ra no t'has aixecat i ets més inútil que la picha del Papa, mai més ben dit. Ara espero al Dani que fa 30 minuts que hi és. Las cosas no cambian señores, Italy is not different.

Oh no, non sono di qui.

22/02/21, 17:00: Arribada a Roma. El vol va durar aproximadament 1h35' els quals es van fer eterns entre somni i somni. L'aterratge es pot descriure com a una broma de mal gust del pilot, que devia tenir ganes de treure el dinar, ni més ni menys.

Després d'agafar un bus i que ens portés a Termini, un "excel·lent" barri de Roma i amb gent de totes les cultures, especialment la NO-europea (véase Chino, Pakistaní) vam arribar amb penes i treballs on estem dormint aquests dies, en un hostel-antro regentat per indis (de la Índia, no cherokees o de la tribu de los cañoneros) i que denota el poder multicultural de Roma, ja que ni 20 guerres numantines acabarien amb tots ells.

Total, que aquí estem, sort que ja hem trobat un pis on viure i que només està brut, fa pudor a cigarro i a tigre. I tot per un mòdic preu de 325€/mese! si és que com es nota la crisi, està tot tirat de preu! A més, després d'anar a la oficina erasmus i que ens diguessin que "è chiuso" a les 12.30 del matí, un ja es pot fer a la idea de la gran vida que porta aquesta gent, que treballa de 10-12 i encara t'engeguen amb l'excusa de que l'italià è bello.
Després de quedar amb el Pablo, un amico di Barcelona que al grito de - pronto, pronto - ho soluciona tot i la meva jefa o tutora durant els pròxims 5 mesos, ens invités a un cafè i que el Dani la qualifiqués com a "más maja..", hem anat a fer la siesta al hotel, més que res per posar-nos a la pell dels italians. Ara fa res, hem anat a sopar en un lloc típic d'Itàlia, on hem menjat una mica de pollastre i vedella, amb enciam, tomàquet i un pa rodó tallat pel mig per agafar-ho tot. Un tal Mc-algo.

Sí és que a Itàlia, les coses de fora cada cop són més les de casa, i jo només puc afegir:

Ai si "Il Duce" aixequés el cap.., o Benet XVI corrés per Termini!

Gerard

Scusa, ma mi voglio presentare.

21 feb 2012

Queden 24h per agafar l'avió. Estrés, emoció. Trucades per saber què agafar i què no. E-mails per quedar amb gent important (o previsiblement important) d'allà, d'aquí.

Posem-nos en situació: dos pols oposats agafen un avió junts direcció Roma, la ciutat eterna, per emprendre un viatge carregat d'emocions i importància acadèmica, cultural, familiar.

Analitzem als dos subjectes:

1- Dani (o en su defecto, Danny): Castellanoparlante, de corazón más blanco que el culo de un fraile o la calba de Zidane, tiene como mensaje principal la frase: casta, pundonor! característica de los días de gloria del Real Madrid, se estresa con una hormiga y es capaz de jugar al Rho durante varios días seguidos. Ex-jugador de fútbol con el número 3 en la espalda, hacía más de Arbeloa que de Di María, aunque actualmente se lesiona tanto como éste. No obstante, es majo.

2- Gerard (o en el seu defecte, guapo): Parla català, i el castellà força malament. Blaugrana patidor, una genialitat del petit més gran el fa aixecar de la cadira, i possiblement també se li aixeca quelcom. La seva oratòria consta d'aixecar-se ben d'hora ben d'hora i veure el campanar del poble veí, tot i que no s'ho aplica gaire. Odia els jocs de rol i es passa les hores escribint tweets i iniciant blogs. Ex-jugador de bàsquet amb el número 5, competència que a Catalunya està destinat als grans (i.e. Puyol, Basile). Addicte a les obres de Schopenhauer, Hume i Fray Luis de León, i com es veu en aquesta frase, és bastant de la broma.

Com diria aquell, no hase falta que me dises nada más, no?
Primera i última actualizació des de Catalunya,

Gerard.